Les organitzacions religioses (OF) van establir un grup de treball interreligiós per donar suport a les comunitats religioses en la comprensió i la participació en qüestions relacionades amb Estocolm+50.
Aquesta pàgina és una guia de recursos per facilitar el treball en xarxa, la col·laboració en persona i per inspirar i construir associacions amb la societat civil, els grups indígenes i tots els altres interessats.
La protecció i millora del medi ambient humà és un tema important que afecta el benestar dels pobles i el desenvolupament econòmic a tot el món; és el desig urgent dels pobles de tot el món i el deure de tots els governs.
Declaració d'Estocolm de 1972
El 4 de març de 2022, UNEP Faith for Earth va facilitar una sessió durant el Diàleg Fe per la Terra que va impulsar esforços coordinats per a un enfocament consultiu interreligiós i interreligiós a Estocolm+50.
A la sessió de diàleg, es va animar als FBO a participar en el procés Estocolm+50 amb prou antelació per establir les seves expectatives per als governs/líders per als propers 50 anys de política i acció ambiental. Mira la gravació
Durant el Consultes regionals multipartícipes, els representants religiosos van destacar els missatges clau següents:
Consulta regional multiactor d'Amèrica Llatina i Carib
Les OBF ofereixen bones pràctiques a nivell local i regional que subratllen la necessitat de mobilitzar les OBF i les comunitats religioses. Implicació anticipada de FBO (Plataforma SDG) i treballar estretament amb grups indígenes.
Necessitat d'educació ambiental: col·laborar amb experts i científics locals sobre qüestions ambientals.
Alfabetització religiosa: com involucrar-se amb les organitzacions confessionals en reunions internacionals i necessitat de facilitar les intervencions basades en la fe dins d'altres grups i parts interessades principals.
Consulta regional de múltiples parts interessades d'Àfrica
Els actors de fe com a motors del canvi de comportament.
Mobilitza el finançament per als actors locals més petits: fomenta la desinversió dels actius i les inversions de propietat de la fe de la indústria fòssil i cal assegurar un finançament adequat per a les parts interessades de base.
Reimaginar la relació humà-entorn
Estocolm+50 és una commemoració i un moment de reflexió sobre la interconnexió dels humans i el medi ambient. El Centre Universitari de les Nacions Unides per a la Recerca de Polítiques i la Programa Mediambiental de l'ONU lideren conjuntament un esforç col·laboratiu que captura, interroga i eleva paradigmes alternatius de la relació home/natura, convidant una comunitat diversa de pensadors i veus a aportar proves i donar forma a punts de vista en aquesta important conversa global.
Estocolm+50 és una oportunitat per fer un balanç dels avenços assolits en els 50 anys transcorreguts des de la Conferència sobre Medi Ambient de 1972, i impulsar una reflexió seriosa sobre la crisi ambiental actual. Hi ha una bretxa important entre la urgència dels reptes als quals s'enfronta la humanitat i la voluntat d'emprendre el tipus d'acció radical necessària per canviar col·lectivament cap a formes de consum més sostenibles. La majoria de les propostes dels majors emissors del món es mantenen emmarcades en models de llarga data de creixement infinit, producció d'energia explotadora i la creença que la supervivència humana vindrà a través de la innovació tecnològica. El discurs públic actual presenta propostes limitades per fer front a la contaminació, la pèrdua de biodiversitat i la degradació del nostre entorn natural: la triple crisi planetària que amenaça la humanitat.
Les fonts dels paradigmes alternatius són extraordinàriament diverses i encara desconegudes per a la majoria. Pràctiques religioses molt diferents ofereixen un ventall d'ètica ambiental que podria apuntalar un canvi en la manera com es conceptualitza la relació humana-natura. Les formes de coneixement ecològic tradicional i el coneixement autòcton proposen marcs sofisticats i profundament simbiòtics que també poden ampliar els coneixements mitjançant idees clau com la reciprocitat i l'equitat intergeneracional. Els canvis de paradigma també poden provenir d'innovacions en dominis més tradicionals. Els juristes i alguns estats estan explorant com es podria donar personalitat jurídica al medi ambient i als interessos de les generacions futures, juntament amb els humans contemporanis. La investigació en biologia i ecosistemes ofereix models no antropocèntrics per a la convivència sostenible, mentre que l'astrofísica pot canviar el punt de partida de moltes d'aquestes converses, passant més enllà del binari humà-entorn a mesura que identifiquem formes de vida potencialment infinites.
Aquesta col·lecció d'idees seleccionada captura, interroga i eleva paradigmes alternatius de la relació humana-naturalesa, existents i noves, i de diverses disciplines i societats, creant un espai per reformular la nostra relació amb el medi ambient i informar l'elaboració de polítiques futures. Ha estat possible gràcies a una subvenció de la Centre de Recerca per al Desenvolupament Internacional (IDRC).
La gestió d'aquests riscos de seguretat requereix una acció en tota la cadena d'impacte: treballar per mitigar el canvi climàtic; reduir les seves conseqüències sobre els ecosistemes; l'adaptació dels sistemes socioeconòmics; una millor gestió de l'augment de la competència dels recursos induïda pel clima; i enfortir les institucions de govern i gestió de conflictes. I cada dimensió de la resposta ha de ser sensible al conflicte i a prova del clima. Sense les respostes adequades, el canvi climàtic significarà més fragilitat, menys pau i menys seguretat. Però aquest document exposa exemples il·lustratius de com, amb una major comprensió de com el canvi climàtic interactua amb els factors socials, polítics, econòmics i ambientals del conflicte i la fragilitat, estarem en una millor posició per prendre el tipus de decisions informades sobre els riscos que són fonamentals per a assolir la pau i la seguretat internacionals.
