Durant molts anys m'he mantingut allunyat de la política d'Elx i de les seves característiques. Però escriure de tant en tant sobre temes relacionats amb la ciutat d'Elx ha de ser per a mi un exercici higiènic i de bon gust. He llegit a la pàgina de la SER que Carlos González ha demanat disculpes per haver dit als elxistes de manera activa i passiva que anaven a la fase 1
Sempre és millor demanar perdó que demanar permís. Tanmateix, sense donar-li la culpa, res més, si em fa reflexionar sobre la lliçó que imagino que haurà après, i no és altre que adonar-se que apostar pel líder (Sánchez) no sempre és apostar per guanyar. cavall Els líders polítics només treballen, com més amunt estan, intentant fer prevaldre els seus interessos, no els de tots, sinó els seus.
I no els importa deixar els que són prescindibles als peus dels cavalls, és a dir, un alcalde de l'Ajuntament, sigui qui sigui, és prescindible. La batalla del president de la Generalitat serà una altra, potser el seu líder li oferirà més diners en el repartiment “proporcional” a les comunitats o potser, qui sap. Però en el cas de l'alcalde d'Elx no li queda més remei que aguantar-ho, i imagino que se sentirà traït per molts. I és que de vegades les dades no són importants i la política nacional i els “interessos personals” sempre estan per sobre dels petits interessos.
Potser l'alcalde, a banda de disculpar-se, que l'honra, i he de reconèixer que m'agrada, hauria de veure la manera i la manera de compensar la despesa computable dels establiments que, fent cas a les seves paraules, es disposaven a començar dilluns passat.
Encara que és cert que els establiments no eren molt prudents, perquè no es van adonar que ni la cua és de porc, és a dir que fins que el BOE no la publica, les paraules, encara que siguin televisades, s'emporten per el vent.
Prudència en definitiva per a uns i per als altres. I que la Mare de Déu reparteixi sort. Viure immersos només en la política, per progressista que sigui, no ens ha de fer oblidar que, segons el lloc que ocupem a l'escala, uns són més prescindibles que d'altres.
Originalment publicat a LaDamadeElche.com
