Un equip de científics europeus, liderat per l'arqueòleg francès François Desset, ha aconseguit desxifrar un dels grans misteris: l'escriptura elamita lineal, un sistema d'escriptura poc conegut utilitzat a l'Iran actual, escriu la revista Smithsonian.
L'afirmació és molt discutida pels col·legues dels investigadors, però si fos cert, podria fer llum sobre una societat poc coneguda que va florir entre l'antiga Mesopotàmia i la vall de l'Indus als albors de la civilització. Una anàlisi publicada recentment a la revista Zeitschrift für Assyriologie und vorderasiatische Archäologie també pot reescriure l'evolució de l'escriptura mateixa. Per desxifrar la lectura dels personatges que conformen l'escriptura elamita lineal, els experts van utilitzar inscripcions estudiades recentment d'un conjunt d'antics gerros de plata. “Aquest és un dels grans descobriments arqueològics de les últimes dècades. Es basa en la identificació i lectura fonètica dels noms dels reis”, explica l'arqueòleg Massimo Vidale de la Universitat de Pàdua.
El 2015, Desset va tenir accés a una col·lecció privada de Londres de gerros de plata inusuals amb moltes inscripcions en escriptura cuneïforme i elamita lineal. Van ser excavats a la dècada de 1920 i venuts a comerciants occidentals, per la qual cosa s'ha posat en dubte la seva procedència i autenticitat. Però l'anàlisi dels vaixells va trobar que eren falsificacions antigues més que modernes. Pel que fa al seu origen, Desset creu que es trobaven en un cementiri reial a centenars de quilòmetres al sud-est de Susa, datat cap a l'any 2000 aC. – just a l'època en què s'utilitzava l'escriptura elamita lineal. Segons l'estudi, els gerros de plata representen els exemples més antics i complets d'inscripcions reials elamites en cuneiforme. Pertanyien a diferents governants de dues dinasties. Pedra amb inscripcions elamites lineals de la col·lecció del Louvre.
Segons Desset, la juxtaposició de les inscripcions als recipients va ser molt útil per desxifrar l'escriptura elamita lineal. Alguns noms escrits en cuneiforme ara es poden comparar amb símbols de l'escriptura elamita lineal, inclosos els noms de reis elamites famosos com Shilhaha. Seguint els senyals repetits, Desset va poder entendre el significat de la lletra, formada per un conjunt de figures geomètriques. També va traduir verbs com "donar" i "fer". Després d'una anàlisi posterior, Desset i el seu equip van afirmar poder llegir 72 caràcters. "Tot i que el desxiframent complet encara no és possible principalment a causa del nombre limitat d'inscripcions, anem pel bon camí", conclouen els autors de l'estudi. El dur treball de traducció de textos individuals continua. Part del problema és que la llengua elamita, que es parla a la regió durant més de 3,000 anys, no té cap cognat conegut, cosa que dificulta determinar quins sons podrien representar els signes.
Els parlants de l'elamita habitaven el sud i el sud-oest de l'Iran – Khuzestan, ja que en persa antic el nom d'Elam era Hujiyā, i Fars (ja que és possible que també s'estengués en altres zones de l'altiplà iranià abans del III mil·lenni aC).
Al III mil·lenni aC, es coneixen diverses ciutats-estat elamites a partir de fonts sumero-acadies: Shushen (Shushun, Susa), Anshan (Anchan, avui Tepe-Malyan prop de Shiraz a Fars), Simashki, Adamdun i altres.
Al II mil·lenni aC un important constituent d'Elam eren Shushen i Anchan. Després de l'adhesió d'Elam a l'Imperi aquemènida a mitjans del segle VI aC, la llengua elamita va mantenir la seva posició de lideratge durant dos segles més, deixant pas progressivament pas al farsi.
Foto: Quadrícula dels 72 signes alfa-sil·làbics desxifrats en què es basa el sistema de transliteració de l'elamita lineal. Es mostren les variants gràfiques més habituals per a cada signe. Els signes blaus estan testimoniats al sud-oest de l'Iran, els vermells al sud-est de l'Iran. Els signes negres són comuns a ambdues zones. F. Desset
