Al llarg dels segles, Déu s'ha revelat al poble sota diversos noms.
• En el primer capítol de la Bíblia, la creu mateixa té Déu, que està escrit en el text hebreu com Elohim o Elohim (plural de El, 'força'). A través del nom de la Sagrada Escriptura, mostrant a Déu que el Creador i Omnipotent és omnipotent. La forma plural d'Eloah i Elohim (plural) representa la grandesa i la superioritat de l'essència de Déu; significant el culte a Déu al cel i a la terra, en tot, visible i invisible. A la Bíblia grega, Elohim és Theos, i a la traducció eslava de l'Església, Déu.
• El Senyor –Jahvè (Yahwe, Jahveh/Jahvah) o concebre erròniament Jehovà a l'Edat Mitjana, escrit a partir del tetragrama YHWH (iod, heh, vav, heh)– s'utilitza perquè el dret del camarada s'aconseguisca, i la mercaderia és així, pel bé de la persona que ha estat creada, per ex. seguiu els llocs: “... i qui (quan Noè era a l'arca), mascles i femelles de tota mena de trenes, com Déu [Elohim] li va manar. I el Senyor (Déu) [Jehovà] va tancar el seu rastre (l'arca)” (Gn. 7:16); o "... ara heu traït el Senyor [Jehovà]... i la terra ha sabut què és Déu [Elohim] per a Israel" (1Rei 17:46); o "Josafat ha sortit, i el Senyor [Jehovà] el va ajudar, i Déu [Elohim] es va allunyar d'ell" (2 Cròniques 18:31) D'altra banda, Déu, el Senyor, per la seva elecció i per les branques va deixar Déu molt Totpoderós.
• Amb el nom Adonai (Senyor – de la paraula hebrea “adon” – senyor, escrit a partir d'un altre tetragrama: aleph, dalet, monja, yod) al segle III. els jueus van concebre i van cridar Jahvè mentre fins i tot a la il·luminació textual. Això es va convertir en un rastre a temps perquè el sacerdot Simó el Just va ser portat per pronunciar-se sobre YHWH en adoració. Per la diferència del títol reial adoni (senyor, senyor), Adonai (el meu Senyor) s'autoidentifica com a Déu. En molts llocs, el camarada té una secció transversal d'aquesta referència fins i tot en els textos antics (Gn.15:2,8; Ex.4:10,13; Deut.9:26; Josuè 7:7, etc. ). Al temple del Senyor, Adonai es va pronunciar, els 72 traductors de la Septuaginta es van col·locar al lloc del tetragrama Kyrios (Senyor), un rastre d'alguns de h. apòstols, i fins i tot nosaltres fins avui, JHWH Senyor.
A part d'aquests noms en el text hebreu sobre les Sagrades Escriptures, estan creuats per altres noms per a Déu:
• Elion (que vol dir Vsevyshen, per exemple, seguiu el pensament: “… Abram va parlar al rei de Sodoma: alça la meva mà al Senyor Déu Totpoderós [Elion], el Posseïdor del cel i de la terra…”, Gènesi 14: 22);
• Shadai (que significa el Totpoderós, per exemple: “... Heus aquí, vaig venir a Abraham, Isaac i Jacob amb el nom de “Déu totpoderós” [Shadai]; i amb el nom de Xi “Senyor” [Jehovà] no els ho va revelar. ”, Ex 6:3). El Salm 90:1-2 es llegeix a l'original de la següent manera: “Algú està més viu sota la protecció del Totpoderós [Elyon], que habita sota el syankat sobre el Totpoderós [Shadai], i el diu al Senyor [Jehovà] : Aquest és el meu refugi, la meva protecció, Déu [Elohim] meu, a qui espero!» El-Shadai es tradueix a la Bíblia grega de Pantokrator, i a la traducció a l'eslau central del Tot-Poderós.
• El nom de Déu Savaot (heb. Tsevaot, del substantiu Tsava – tropes, exèrcit, guerres) s'utilitza en el text original en aquest sentit a l'Ex. 6:26; Nombres 31:53, etc., però en el significat de "cels de guerra" (i planetes i àngels) - a Deut. 4:19; 17:3; 3Ts 22:19; Isaïes 24:21; Dan. 8:10. Però a les Escriptures, Savaot, després d'haver utilitzat el nay-veche amb el pensament "El Senyor està en guerra", va exaltar el domini de Déu sobre totes les forces del cel i de la terra. Quins són els únics noms de Déu, que representen llavors la grandesa il·limitada de Déu, No hi ha domini sobre tot allò creat, No hi ha omnipotencia ni glòria. El mateix Déu és a la guerra, el Senyor és a la força. Ell és un Mestre de tot, omnipotent i omnipotent. El va envoltar amb els àngels i tots els cels de la guerra. Sobre Ell, això és conquerir-lo i glorificar-lo, la naturalesa tsyalat; totes les criatures són indefectiblement testimonis de la força i el poder negatius, de la grandesa i la glòria negatives (2Ts 5:10; Is 6:3; Os 12:5; Zac 1:3). Al Nou Testament, Sav(b)aot s'ha creuat en l'epístola col·lectiva Js 5:4 i en l'epístola Rom. 9:29.
• El nom de Déu Choel (Redentor) es troba ara a “Tu mateix ets el nostre Pare; perquè Abraham no ho sabia, ni Israel no va reconèixer els seus; Tu, Senyor, aquest és el nostre Pare, respon que el teu nom és: “El nostre Redemptor” (Is. 63:16) i en altres llocs de la Sagrada Escriptura.
A part dels noms de Déu citats a la Bíblia, hi ha les definicions o característiques de Déu (alguna cosa que ells entenen que anomenen noms):
• esperit (Joan 4:24),
• venjador (Nahum 1:2),
• propagació del foc (Deut. 4:24; Isaïes 33:14; Heb. 12:29),
• Zelota (Ex 34:14; De 6:15; Nahum 1:2),
• llum (1 Joan 1:5),
• por d'Isaac (Bit 31:42,53),
• Sedià (Job 23:7),
• Creador (Job 4:17; Salm 94:6; Rom. 1:25),
• Consolador (Isaïes 51:12).
En el Nou Testament, Déu es va revelar en el seu Fill Jesucrist (Jn 1).
Foto de Luis Quintero:
