El novembre de 2023, les negociacions entre la UE i Austràlia per a un Tractat de Lliure Comerç (TLC) es van enfonsar. Això es va deure principalment a les estrictes demandes de la UE sobre indicadors geogràfics protegits: la capacitat de comercialitzar vins i altres productes com a provinents d'una regió determinada, així com un enfocament inflexible de l'accés al mercat per a les exportacions agrícoles.
Unes setmanes més tard, es va fer evident que l'atzucac en curs de les negociacions UE-Mercosur, en gran part a causa de les demandes ambientals i de desforestació de Brussel·les, no s'havia resolt, i el president brasiler Lula va dir que la UE "manca flexibilitat".
Paral·lelament, els negociadors de la UE van completar una altra ronda de negociacions amb Indonèsia vinculades al TLC proposat: pràcticament no s'ha fet cap avenç durant gairebé sis mesos, i aquesta darrera reunió no va ser diferent.
La imatge és clara:
la facilitació del comerç i l'obertura de mercats s'han estancat. Aquest és un problema particular perquè Indonèsia és un dels mercats de consum més grans i de més ràpid creixement del món. Amb la caiguda de les nostres exportacions a la Xina i Rússia (per raons òbvies i comprensibles), obrir nous mercats enormes hauria de ser una prioritat. No es veu així.
L'evidència demostra que això no és un problema amb el nostre soci de negociació. En els últims 12 mesos, Indonèsia ha completat un acord amb els Emirats Àrabs Units (en menys d'un any). Recentment ha actualitzat el seu existent acord amb el Japó, i és negociació amb el Canadà i la Unió Econòmica Eurasiàtica, entre altres. Només està a negociacions amb la UE que Indonèsia ha trobat el progrés lent i difícil.
No són només les negociacions del TLC: s'espera que aviat es pronunciï un cas de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) contra la UE, presentat per Indonèsia. Aquest cas, a més de les disputes existents sobre la Directiva d'Energies Renovables i les exportacions de níquel, significa que Indonèsia considera les nostres polítiques com a proteccionistes i anticomerç. Les eleccions presidencials estan previstes per al febrer: el favorit Prabowo ha dit clarament que Indonèsia "no necessita la UE", destacant els "dobles estàndards" en la política comercial de la UE.
Aleshores, quin és el camí a seguir per a la relació?
Les eleccions a la UE i el nomenament d'una nova Comissió han d'anunciar un canvi d'enfocament. La promoció de les exportacions de la UE i l'ampliació de l'accés al mercat a futurs gegants com Indonèsia i l'Índia ha de ser una prioritat. L'obstruccionisme tecnocràtic ha de ser substituït per un lideratge polític fort i un compromís amb els nous socis comercials.
També és essencial implicar aquests països socis en àmbits de la política de la UE que els afecten, com ara el Green Deal. La Comissió sembla haver jutjat malament la gran reacció que provocaria el Reglament de la desforestació de la UE: 14 països en desenvolupament, inclosa Indonèsia, van signar una carta oberta denunciant-ho, i els reptes de l'OMC són segurament imminents. La consulta adequada i la comunicació diplomàtica podrien haver evitat que això es convertís en un problema. Aquesta consulta ha d'anar més enllà de les ambaixades: Indonèsia té milions de petits agricultors que produeixen oli de palma, cautxú, cafè i es veuran molt afectats per la regulació de la UE. La manca de difusió significa que aquestes veus són ara totalment hostils a la UE.
Indonèsia en general no és antagònica. Continua avançant en negociacions amb la Comissió i alguns estats membres, sobretot Alemanya i els Països Baixos, estan mantenint converses bilaterals positives. Però la direcció del viatge és una preocupació: no ens podem permetre 5 anys més d'estancament en les discussions comercials, mentre que les tensions polítiques augmenten al voltant de les barreres comercials de la UE (la majoria de les quals encara no han entrat).
Les eleccions podrien i haurien de proporcionar un nou començament per a ambdues parts. El mateix passa amb l'Índia (eleccions d'abril-maig), i potser fins i tot als Estats Units (novembre). El punt clau que uneix tots aquests aspectes és que només funcionen si la nova Comissió es pren seriosament a l'hora de promoure les oportunitats d'exportació de la UE i reduir les barreres comercials en lloc d'aixecar-ne més.
