El Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) és àmpliament reconegut com un tractat internacional important i eficaç per a la protecció dels drets humans. Ha tingut un paper important en el desenvolupament i la conscienciació dels drets humans a Europa. I ha tingut una influència significativa en l'elaboració de lleis a la majoria dels països europeus. És difícil exagerar la seva importància. Europa s'ha convertit en molts aspectes en un lloc millor per viure en l'última meitat de segle, i el CEDH ha jugat un paper important per aconseguir-ho.
Els drets humans van ser considerats com una eina fonamental per les principals potències després de la Segona Guerra Mundial per evitar que es tornin a repetir les més greus violacions dels drets humans que s'havien produït durant la guerra.
La redacció dels primers instruments de drets humans, el Declaració Universal de Drets Humans, i posteriorment el Pacte internacional de drets humans, s'havia iniciat en l'àmbit de les Nacions Unides poc després de la fi de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, avançava lentament, en part a causa de punts de vista diferents sobre què eren o es podien acordar els drets humans. Aquest podria haver estat un factor que va contribuir fortament al fet que es va decidir impulsar l'agenda dels drets humans per a Europa amb i al Congrés d'Europa celebrat el maig de 1948.
Al Congrés es va emetre una declaració i compromís de crear una Convenció Europea. El segon i tercer article de la Compromisa deien: “Desitgem una Carta de Drets humans garantint la llibertat de pensament, reunió i expressió, així com el dret a formar una oposició política. Desitgem un Tribunal de Justícia amb sancions adequades per a l'aplicació d'aquesta Carta”.
L'estiu de 1949, més de 100 parlamentaris dels llavors dotze estats membres del Consell de Europa es va reunir a Estrasburg per a la primera reunió de l'Assemblea Consultiva del Consell (l'assemblea de parlamentaris, que avui es coneix com a Assemblea Parlamentària). Es van reunir per redactar una "carta dels drets humans" i, en segon lloc, per establir un tribunal per fer-la complir.
Després d'amplis debats, l'Assemblea va enviar la seva proposta final a l'òrgan de decisió del Consell, el Comitè de Ministres. Els ministres van convocar un grup d'experts per revisar i finalitzar la pròpia Convenció.
Aquest grup d'experts, format en part per diplomàtics dels ministeris dels estats membres, es va debatre sobre la Convenció Europea i es va formular el seu text definitiu. Pretenien incorporar un enfocament tradicional de llibertats civils per assegurar una "democràcia política efectiva", a partir de les tradicions del Regne Unit, França i altres estats membres del recentment format Consell d'Europa.
El Conveni Europeu dels Drets Humans es va obrir a la signatura el 4 de novembre de 1950 a Roma i va entrar en vigor el 3 de setembre de 1953.
