L'Alta Comissionada de l'ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet, va obrir la consulta intersessions del Consell de Drets Humans sobre Salut Mental i Drets Humans, el 15 de novembre de 2021.
En dirigir-se al panel d'experts i participants d'arreu del món va assenyalar: “La pandèmia ha ampliat les llacunes que ja existien en el suport psicosocial. S'han fet més evidents. I també ho és la urgència que nosaltres, com a comunitat global, “promouguim un canvi de paradigma en salut mental i adoptem, implementem, actualitzem, enfortim o controlem, segons correspongui, totes les lleis, polítiques i pràctiques existents”.
Els sistemes de salut mental existents sovint continuen fallant els que busquen suport.
Ja sigui perquè moltes persones amb discapacitat psicosocial i amb problemes de salut mental encara no tenen accés a serveis de suport basats en la recuperació, o perquè estan atrapades en un cercle viciós de violència en la seva interacció amb elles.
Per exemple, les estimacions indiquen que més del 10% viu amb una malaltia mental en qualsevol moment. La cobertura del tractament és inacceptablement pobre, especialment als països d'ingressos baixos i mitjans.
Històricament, les persones amb discapacitat psicosocial i amb condicions mentals s'han considerat erròniament perilloses per a elles mateixes i per als altres. Encara estan habitualment institucionalitzats, de vegades de per vida; criminalitzat i empresonat per les seves condicions”.
Escenaris per als serveis de salut mental
Aleshores, la senyora Bachelet va plantejar la pregunta retòrica: “Buscaria el suport de salut mental d'un sistema que us nega l'elecció i el control sobre les decisions que us afecten, us tanquen i us impedeix tenir contacte amb amics i familiars? Si aconseguiu superar aquests reptes, podríeu tornar a aquest sistema?"
Va continuar parlant d'això: "Considerem dos escenaris.
Si una persona amb angoixa emocional es troba amb violència quan busca assistència sanitària, és just dir que potser mai voldrà tornar a participar amb aquest servei. La manca de suport recurrent augmenta el risc d'exclusió, sensellarisme i més violència.
D'altra banda, què passa si la trobada d'una persona amb el sistema de salut mental és aquella on es respecten la seva dignitat i els seus drets? Quan els professionals rellevants entenen que com les seves identitats entrecreuades afecten la manera com accedeixen i naveguen pel sistema? Un sistema que no només apoderarà un individu com a agent de la seva pròpia recuperació, sinó que donarà suport al seu viatge de salut i benestar?
Aquest sistema es basa en drets humans.
Es tracta d'un enfocament que promou la confiança, possibilita la recuperació i proporciona tant als usuaris com als professionals un marc en el qual es valoren i es respecten la seva dignitat i drets.
En línia amb la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, cal que hi hagi un canvi urgent d'abandonament de la institucionalització cap a la inclusió i el dret a la vida independent a la comunitat.
Això requereix una inversió més gran en serveis de suport comunitaris que responguin a les necessitats de la gent. Els governs també han d'augmentar les inversions per reduir les bretxes de drets humans que poden provocar una salut mental deficient, com ara violència, discriminació i accés inadequat a aliments, aigua i sanejament, protecció i educació”.
Va acabar afirmant que "el compliment del dret a la salut, inclosa la salut mental, pot empoderar i restaurar la dignitat individual i contribuir a societats més tolerants, pacífiques i justes".
