“Crec en un sol Déu Pare, totpoderós,
Creador del cel i de la terra,
de totes les coses visibles i invisibles”
(Símbol de la fe)
Per la paraula invisible del primer article del Credo hem d'entendre el món invisible o espiritual al qual pertanyen els àngels.
Els àngels són esperits, éssers desencarnats, dotats de ment, voluntat i sentiment. Són esperits ministradors (Heb. 1:14), que són més perfectes que l'home en ment, poder i poder, però encara són limitats.
La paraula àngel és grega i significa missatger. Els esperits incarnats s'anomenen així perquè Déu els envia per informar els homes de la seva voluntat. Per exemple, l'arcàngel Gabriel va ser enviat per Déu a la Santa Verge Maria per informar-li que donaria a llum el Salvador del món (Lluc 1:26-35).
La revelació divina indica que el nombre d'àngels és massa gran. Així, en una de les seves visions, el profeta Daniel observa:
“Es van aixecar trons, i l'Antic dels dies es va asseure... mil milers el van servir, i desenes de milers per deu mil es van presentar davant d'ell; els jutges es van asseure i es van obrir els llibres» (Dan. 7:9-10)
En la captura de Jesucrist, quan un dels seus deixebles va treure un ganivet per protegir-lo, li va dir:
"Torneu a posar el vostre ganivet al seu lloc... o creus que ara no puc demanar-ho al meu Pare, i em donarà més de dotze legions d'àngels?" (Mt. 26:52-53).
Àngels guardians
Segons l'ensenyament de l'Església Ortodoxa, cada persona té el seu propi àngel de la guarda (Angel-franititel, àngel de la guarda), que es queda invisible amb ell des del bressol fins a la tomba, l'ajuda en el bé i el protegeix del mal. Podem estar segurs d'aquesta veritat per les paraules del mateix Jesucrist:
«Mireu que no menyspreeu cap d'aquests petits, perquè, us dic, els seus àngels al cel sempre veuen el rostre del meu Pare celestial» (Mt. 18:10).
“Vingueu en compte que no menyspreeu cap d'aquests petits; perquè us dic que al cel els seus àngels sempre veuen el rostre del meu Pare que és al cel” (KJV Mat 18:10).
“Mireu, no menyspreeu cap d'aquests petits; perquè us dic que els seus àngels al cel veuen sempre la cara del meu Pare celestial” (Mat. 18:10).
A poc a poc hem d'entendre primer els nens, i després tots els veritables cristians, que en la seva gentilesa i humilitat s'assemblen als nens. Que els Àngels miren sempre la cara del Pare celestial significa que estan especialment a prop de Déu, i la seva proximitat ve determinada per la seva puresa moral.
Pel que sembla, els creients de l'Església primitiva cristiana també creien en l'existència real de l'àngel de la guarda. Després que l'Àngel del Senyor lliurava Sant Ap. Pere des de la presó, va anar a casa de Joan Marc i la seva mare “on molts estaven reunits i resaven”.
"Quan en Pere va trucar a l'enemic de la carretera, una criada anomenada Rhoda va anar a escoltar. I, en reconèixer la veu de Pere, no va obrir la porta d'alegria, sinó que va córrer i va cridar que Pere estava dret a la porta. I li van dir: tu estàs fora de cap! Però ella va afirmar que era així. I digueren: aquest és el seu àngel. En aquell moment en Pere no parava de trucar. I quan el van obrir, el van veure i es van quedar meravellats» (Fets 12:13-15).
Que utilitzessin el pronom possessiu “el seu” indica sens dubte la seva creença que Sant Pere tenia el seu àngel personal.
Foto: Icona de la Sinaxi dels Àngels (E. Tzanes, 1666)
