El govern de Kenya s'ha ofert voluntari per liderar una força internacional a Haití i desplegarà 1,000 soldats al país del Carib
El Nacions Unides Charter ha autoritzat el desplegament de la Missió Multinacional de Suport a la Seguretat (MSSM) a Haití. La resolució, que es va aprovar el dilluns 2 d'octubre de 2023, reconeix que la situació actual a Haití suposa un risc per a la pau, la seguretat i l'estabilitat a la regió circumdant.
El govern haitiano fa un any que demana una missió per restablir l'ordre. Kenya ha dit que està disposada a enviar 1,000 policies, una oferta benvinguda pels Estats Units i altres països reticents a enviar les seves pròpies tropes a aquest terreny arriscat. Al voltant de 2,000 persones es desplaçaran a Haití a finals de gener de 2024, inclosos 1,000 agents de policia de Kenya. El seu objectiu principal serà ajudar la Policia Nacional d'Haití a desmantellar les bandes i restablir l'ordre a tot el país.
A més, s'espera que un miler de policies i militars de nacions del Carib com Jamaica, Bahames, Surinam, Barbados i Antigua uneixin forces amb el contingent de Kenya. Aprovat per l'ONU això internacionalment missió és significativament menor en comparació amb els esforços anteriors de manteniment de la pau fets a Haití.
Durant la intervenció de l'ONU l'any 1994 liderada pels Estats Units hi va haver fins a 21,000 soldats implicats. L'objectiu principal en aquell moment era restablir Jean Bertrand Aristide com a president electe, després del seu derrocament tres anys abans.
L'any 2004 una missió multinacional, sota el lideratge del Brasil, constava de 13,000 persones. Aquesta missió va concloure el 2017 després d'una sèrie d'escàndols que van involucrar forces de pau (com incidents de violació, agressions sexuals i compromís amb prostitutes). Acusacions contra un camp associat amb el contingent nepalí, per introduir el còlera (que va provocar prop de 10,000 morts) tot i no aconseguir els objectius previstos. L'objectiu principal era desmantellar les bandes i promoure la reforma del sistema policial i judicial mantenint la pau i l'estabilitat.
Por als abusos de la força internacional
Molts grups de drets humans estan preocupats per les violacions, ja que la policia de Kenya ha estat acusada de cometre abusos, dins de la seva pròpia nació.
Les ONG, sobre el terreny, han estat denunciant casos de corrupció, ús de la força detencions arbitràries i fins i tot execucions sumàries. Amnistia Internacional ha expressat la seva preocupació pels mètodes percebuts emprats per la policia haitiana, que són paral·lels als de la policia keniana. Temen una vulneració dels drets humans.
Aquesta situació presenta un risc, ja que aquesta missió, amb el suport de l'ONU, no està directament controlada per l'organisme. Kenya té l'autoritat en aquest sentit.
En aquest sentit, els Estats Units pretenen donar tranquil·litat. Com a finançador de la missió proposen implantar un mecanisme de seguiment per prevenir qualsevol abuso. No obstant això, no s'han revelat més detalls sobre aquest mecanisme. A més, Washington posa èmfasi en l'experiència de Kenya en missions de manteniment de la pau a Somàlia i la República Democràtica del Congo.
Por a les colles
El cap de la banda del G9, Jimmy "Barbecue" Chérizier, que abans era un agent de policia, va emetre un comunicat en què afirmava que la força internacional només seria rebuda amb cordialitat si arribava "a arrestar el primer ministre i ajudar-nos a restablir l'ordre". En cas contrari, l'home considerat un dels homes més poderosos d'Haití diu que està disposat a lluitar “fins al final”.
Per abordar eficaçment el problema dels grups armats, que segons es diu tenen el control, més del 80% del capital, la missió haurà d'actuar dins dels barris i barris de barraques de la classe treballadora. Això requerirà la col·laboració amb un cos policial que ha experimentat una disminució considerable de la seva plantilla en els darrers anys.
Actualment, el nombre d'agents de guàrdia ha baixat a menys de 9,000, mostrant una disminució respecte al recompte anterior de 16,000 agents el 2021. En zones poblades com aquestes, qualsevol forma d'intervenció comporta riscos a causa del gran coneixement del terreny dels delinqüents.
Tenint en compte aquestes circumstàncies i tenint en compte el repte que enfronta la força internacional a Haití per distingir entre bandits i residents locals, sembla que la missió internacional està lluitant amb un equilibri de poder.
Tant més perquè la població s'està armant. Segons les Nacions Unides, hi ha hagut incidents en què milícies i grups que diuen ser "autodefensa" han causat la mort de més de 350 persones des d'abril a causa de la sensació d'inseguretat imperant. Hi ha hagut actes de venjança extremadament brutals, amb membres de bandes cremats vius al carrer.
Llegir més:
El cap de drets demana ajuda internacional per donar "una sortida al caos" a Haití
