El Marroc s'enfronta avui dia a diversos reptes, com ara:
1. Atur i subocupació: L'augment de l'atur, especialment entre els joves, i la persistència de la subocupació plantegen reptes econòmics i socials.
2. Desigualtats socioeconòmiques: les desigualtats persisteixen, creant disparitat entre diferents segments de la població i generant preocupacions sobre la distribució de la riquesa.
3. Pobresa i dificultats econòmiques: les dificultats econòmiques creixents i les altes taxes de pobresa estan desafiant l'estabilitat socioeconòmica del país.
4. Pressions inflacionistes: la inflació de dos dígits està pressionant el cost de la vida, especialment en els aliments bàsics, la qual cosa està causant preocupació entre la població.
5. Governança i tecnocràcia: una percepció creixent d'un govern tecnocràtic i insostenible, que genera preocupacions sobre la capacitat del govern per satisfer les necessitats de la població.
6. Fractura social: una divisió creixent entre una població que busca una vida millor i un govern percebut com desconnectat de les preocupacions quotidianes.
7. Incerteses polítiques: les incerteses polítiques també poden suposar un repte, amb expectatives de vegades no satisfetes per part de la població.
8. Clima empresarial: són necessàries reformes econòmiques per millorar el clima empresarial i fomentar la inversió per estimular el creixement econòmic.
9. Educació i Competències: La millora del sistema educatiu i la concordança de les competències amb les necessitats del mercat de treball són essencials per promoure el desenvolupament sostenible.
10. Seguretat i estabilitat regional: els reptes de seguretat i les dinàmiques regionals també poden influir en l'estabilitat del Marroc.
La resolució d'aquests reptes requereix un enfocament holístic i coordinat, que combini reformes econòmiques, socials i polítiques per promoure un desenvolupament inclusiu i sostenible.
A principis de 2023, el Marroc s'enfronta a un augment de la taxa d'atur, que afecta especialment als joves. Segons dades de l'Alta Comissió de Planificació, el nombre d'aturats va augmentar en 83,000, passant d'1,446,000 a 1,549,000, un 6% més. Aquest augment s'explica per un augment de 67,000 aturats a les zones urbanes i de 16,000 a les zones rurals.
La taxa global d'atur va augmentar 0.8 punts, passant del 12.1% al 12.9%, amb diferències notables entre zones urbanes (17.1%) i rurals (5.7%). Aquesta tendència també és visible per gènere, amb un augment de la taxa d'atur entre els homes (del 10.5% a l'11.5%) i les dones (del 17.3% al 18.1%).
La joventut marroquina es veu fortament afectada, amb un augment d'1.9 punts en la franja d'edat de 15 a 24 anys, passant del 33.4% al 35.3%. Les persones de 25 a 34 anys també han experimentat un augment d'1.7 punts, passant del 19.2% al 20.9%.
El sector de la construcció i les obres públiques va crear 28,000 llocs de treball, mentre que el sector agrícola, forestal i pesquer va registrar una caiguda de 247,000 llocs de treball. El sector serveis també va perdre 56,000 llocs de treball i la indústria manufacturera va perdre 10,000 llocs de treball.
En general, el Marroc va experimentar una pèrdua neta de 280,000 llocs de treball entre el primer semestre del 2022 i el mateix període del 2023, principalment a causa de la pèrdua de 267,000 llocs de treball no remunerats i 13,000 llocs de treball remunerats.
La subocupació continua sent una preocupació, amb 513,000 persones subempleades en relació al nombre d'hores de treball, el que representa un 4.9%. A més, 562,000 persones estan subocupades per ingressos insuficients o incompatibilitat amb la seva qualificació, el que suposa un 5.4%. En total, la població activa en situació de subocupació arriba a les 2,075,000 persones, amb una taxa de subocupació que passa del 9.2% al 10.3%.
La situació econòmica del Marroc presenta reptes en termes de pobresa, amb desigualtats persistents. La població s'enfronta a dificultats creixents, mentre que la disparitat econòmica posa de manifest les desigualtats socials i suscita preocupacions sobre la distribució de la riquesa al país.
De fet, cada dia s'agreuja una profunda divisió entre una població que aspira a una vida millor, tal com es va prometre a les darreres eleccions, i un govern percebut com a tecnocràtic i difícil de suportar.
La principal preocupació actual són els alts preus dels aliments bàsics, una preocupació que amenaça de continuar si no es prenen mesures concretes i, malauradament, sembla que s'està fent poc.
Davant d'aquesta preocupació, el govern presenta una cacofonia ministerial, amb declaracions contradictòries. Alguns ministres asseguren que es prenen mesures de control i sanció, mentre que un altre fomenta la denúncia, admet també que les mesures governamentals no han tingut l'efecte desitjat.
Aquesta impotència del govern davant l'augment dels preus dels aliments genera preocupacions sobre la distribució de la riquesa i la capacitat del govern per cobrir les necessitats de la població.
Paral·lelament, la fortuna del primer ministre marroquí, “Aziz Akhannouch & Family”, que ocupa el 14è lloc segons Forbes, ha esclatat. Passant dels 1.5 milions de dòlars el 2023 als 1.7 milions de dòlars el gener del 2024, aquest augment de 200 milions de dòlars respecte l'any anterior planteja preguntes sobre la desigualtat econòmica i la distribució de la riquesa al país.
L.Hammouch
Originalment publicat a Almouwatin.com
