Quan la guerra a Ucraïna entra en el seu tercer any, les divisions i les diferències dins de la Unió Europea s'intensifiquen sobre com respondre a l'agressió russa. Al centre d'aquests debats hi ha la proposta de França d'enviar forces occidentals a Ucraïna, una iniciativa fortament recolzada per alguns països veïns de Kíev, però àmpliament rebutjada per altres actors europeus, en particular Alemanya.
El president francès, Emmanuel Macron, va defensar recentment l'enviament de tropes occidentals a Ucraïna en una conferència a París que reunia líders europeus. La proposta va provocar reaccions diverses dins de la UE, il·lustrant opinions divergents sobre com respondre a la crisi d'Ucraïna.
França s'esforça per construir una coalició amb els països bàltics per donar suport a aquesta iniciativa. Aquest moviment va ser ben rebut pels països bàltics, que se senten especialment vulnerables davant una possible escalada de l'agressió russa a Ucraïna. Paral·lelament, França també ha volgut enfortir els seus vincles amb Ucraïna oferint suport militar i econòmic.
Tanmateix, aquesta iniciativa s'enfronta a obstacles dins de la UE. Tot i que Polònia s'ha sumat a la proposta francesa, Alemanya i altres països europeus continuen sent reticents a enviar tropes de l'OTAN a Ucraïna, per por d'una escalada del conflicte.
En aquest context de tensions i divisions, França i Moldàvia han signat recentment un acord de defensa i cooperació econòmica. Aquest acord preveu, en particular, la col·locació d'un representant militar francès a Moldàvia, així com programes d'entrenament i subministrament d'armes.
L'objectiu d'aquestes iniciatives és reforçar el suport occidental a Ucraïna i als seus veïns davant l'agressió russa. No obstant això, persisteixen els debats a la UE sobre la millor manera de respondre a aquesta crisi, posant de manifest les divisions i tensions arreu del continent europeu.
Originalment publicat a Almouwatin.com
