Per sant Anastasi del Sinaí, escriptor eclesiàstic, també conegut com Anastasi III, metropolità de Nicea, va viure al segle VIII.
Pregunta 16: Quan l'apòstol diu que les autoritats d'aquest món són creades per Déu, vol dir això que tot governant, rei i bisbe ha estat aixecat per Déu?
Resposta: Pel que Déu va dir a la Llei: «I us donaré pastors en el vostre cor» (Jr. 3, 15), és evident que els prínceps i els reis que són dignes d'aquest honor són nomenats per Déu; mentre que els que no són dignes, són posats sobre els indignes segons la seva indignitat, per permís o voluntat de Déu. Escolteu algunes històries sobre això.
Quan el tirà Focas esdevingué rei i començà a fer el vessament de sang per mitjà del botxí Vosoni, un monjo de Constantinoble, home sant i gran coratge davant Déu, es tornà a Ell amb senzillesa, dient-li: “Senyor, per què has fet ell rei?”. I després d'haver repetit això durant molts dies, va arribar una resposta de Déu, que deia: "Perquè no n'he trobat cap de pitjor".
Hi havia una altra ciutat molt pecadora al voltant de Tebaida, en la qual van passar moltes coses vils i indecents. En aquesta ciutat, un resident molt depravat d'ella va caure de sobte en algun fals amor, va anar, es va tallar els cabells i es va posar un hàbit monàstic, però no va deixar de fer les seves males accions. Va passar, doncs, que el bisbe d'aquella ciutat va morir. Un àngel del Senyor es va aparèixer a un home sant i li va dir: "Vés a preparar la ciutat perquè escollissin com a bisbe un que ve dels laics". El sant se'n va anar i va fer el que li havia manat. I tan bon punt va ser ordenat el que venia del rang de laics, és a dir, el mateix laic del qual hem esmentat, en la ment de (el nou bisbe) van venir els somnis i l'altesa mentalitat. Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor i li va dir: «Per què et penses molt bé de tu mateix, miserable? No et vas fer bisbe perquè fossis digne del sacerdoci, sinó perquè aquesta ciutat és digna d'aquest bisbe”.
Per tant, si veieu algun rei, cap o bisbe indigne i malvat, no us estranyeu, ni culpeu la providència de Déu, sinó que apreneu i creieu que per culpa dels nostres pecats som entregats a tals tirans. Però tot i així, no ens allunyem dels mals.
Font: Φιλοκαλία τῶν Νηπτικῶν καί Ἀσκητῶν (Ἀναστάσιος ὁ Σιναΐτης), τόμ. 13Β, Ε.Π.Ε., ἐκδ. “Γρηγοριος ὁ Παλαμᾶς”, Tessalònica 1998, σ. 225 ἑξ.
