El Conveni Europeu de Drets Humans va ser redactat per grups i experts dins de la formació del Consell d'Europa el 1949-1950, basat en un esborrany anterior elaborat pel Moviment Europeu.
Després d'amplis debats, l'Assemblea del Consell d'Europa va enviar la seva proposta de Carta dels Drets Humans, que havia estat redactada per més de 100 parlamentaris l'estiu de 1949, a l'òrgan de decisió del Consell, el Comitè de Ministres.
Els esborranys del Moviment Europeu, pel qual es va influir considerablement l'Assemblea Consultiva del Consell d'Europa, preveien la garantia de “llibertat d'arrest, detenció i exili arbitraris, i altres mesures, d'acord amb els articles 9, 10 i 11 del Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides”.
Aquest text no va donar lloc a cap discussió a l'Assemblea i va ser reproduït sense alteracions a la Recomanació de l'Assemblea del 8 de setembre de 1949.
El Comitè d'Experts esborra el nou text del Conveni
El Comitè de Ministres del Consell de Europa es va reunir el novembre de 1949, i després d'una revisió es va negar a acceptar el projecte de Convenció preparat per l'Assemblea. Una de les principals preocupacions va ser que els drets que s'havien de garantir només s'enumeren i que el control de les restriccions dels drets estigués contingut de forma general.
Aleshores, el Comitè de Ministres va demanar l'establiment d'un comitè d'experts jurídics per elaborar un projecte de Convenció que serviria de base per a futures discussions. Van proporcionar la Recomanació de l'Assemblea per a a Drets humans Carta al recentment creat Comitè d'Experts en Drets Humans. El Comitè va tenir l'encàrrec de determinar si els drets s'havien de definir amb més precisió, per exemple per alinear-los amb la legislació i les condicions existents, o si s'havien de deixar com a declaracions generals de principis.
El mandat del Comitè d'Experts va afirmar que: “s'ha de prestar la deguda atenció al progrés assolit en aquesta matèria pels òrgans competents de les Nacions Unides”.
El projecte internacional Pacte de Drets Humans elaborat per la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides a mitjans de 1949, incloïa un article sobre la seguretat de la persona, que deia:
"1. Ningú no serà objecte d'arrest o detenció arbitrària.
2. Ningú no podrà ser privat de la seva llibertat sinó per les causes i d'acord amb el procediment establerts per la llei."
El Comitè d'Experts va procedir en la direcció d'una reducció dels drets en formulacions de dret positiu que sembla haver servit a la finalitat de salvaguardar els interessos de l'estat més que els interessos de l'individu. L'estat havia de gaudir de seguretat jurídica enfront d'altres estats, aquest era el punt de vista primordial.
El Comitè d'Experts en Drets Humans del Consell d'Europa va rebre "comentaris del Govern del Regne Unit rebuts pel Secretari General" el 4 de gener de 1950. En aquests comentaris, el Govern del Regne Unit, entre d'altres, va suggerir esmenes a l'article sobre seguretat dels persona que el limita a determinades persones. Ho van establir com "la detenció legal de persones amb ment insensat o de menors, per ordre legal, amb finalitats de vigilància educativa".
El govern del Regne Unit ja havia estat part d'una presentació amb el mateix contingut a la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides pel que fa a l'esborrany de mitjans de 1949 de la Pacte de Drets Humans. Es va basar en la preocupació que l'esborrany del text de drets humans pretenia implementar els drets humans universals, inclòs per a les persones amb trastorns mentals (discapacitats psicosocials), cosa que entrava en conflicte amb la legislació i la política social vigent al Regne Unit i altres països.
En la seva primera reunió celebrada el febrer de 1950, el Comitè d'Experts en Drets Humans va examinar les propostes iniciades per diversos dels seus membres. El diputat suec, el jutge Torsten Salén ha assenyalat que hauria de ser possible que l'Estat prengui "les mesures necessàries" per lluitar contra la vagància i l'alcoholisme.
Sir Oscar Dowson (Regne Unit) va repetir la proposta del seu govern concretament l'article sobre llibertat i seguretat de la persona dirigit principalment a persones amb trastorns mentals (és a dir, persones amb discapacitat psicosocial).
L'avantprojecte de Convenció aprovat finalment pel Comitè d'Experts al final de la seva primera reunió va repetir paraula per paraula els articles de la Declaració Universal sobre els drets a la vida i que: “Ningú serà objecte d'arrest, detenció o exili arbitrari. ”
Els britànics després d'això van aportar una nova esmena amb un lleuger canvi de text, però amb el mateix contingut que la seva proposta anterior, per a la propera reunió del Comitè de Redacció. El Comitè estava format per Sir Oscar Dowson (que va presentar la proposta), el Sr. Martin Le Quesne (diplomàtic del Servei d'Afers Exteriors del Regne Unit), el Sr. Birger Dons-Møller (diplomàtic del Ministeri d'Afers Exteriors de Dinamarca) i el jutge Torsten Salén (Suècia).
Aquesta vegada, el Comitè de quatre membres, dos dels quals eren del Regne Unit, un de Dinamarca (que havia donat suport a la proposta original del Regne Unit) i el de Suècia, va incloure les esmenes proposades tant pel Regne Unit com per Suècia a la Convenció. Amb aquesta modificació, l'article sobre la seguretat de les persones va distingir entre la població en general "les persones amb ment insensat, alcohòlics, drogodependents o vagabunds".
Finalització del conveni
El projecte de Conveni, finalment, presentat al Comitè de Ministres pel Comitè d'Experts contenia dos articles corresponents a l'actual article 5, sobre llibertat i seguretat de la persona.
Aquest projecte de Convenció va ser revisat per una Conferència d'Alts Funcionaris, que es va reunir el juny de 1950. Van tenir molts temes per discutir, però per raons desconegudes no van revertir el text de l'article sobre llibertat i seguretat de les persones. L'Informe i el projecte de Convenció aprovat per la Conferència d'Alts Funcionaris es van presentar davant el Comitè de Ministres del Consell d'Europa l'agost de 1950. El 7 d'agost de 1950, el Comitè de Ministres va acordar el projecte de "Convenció de Protecció dels Drets Humans i Llibertats fonamentals”.
El 3 de novembre de 1950, un Comitè d'Experts Jurídics va examinar per última vegada el text de la Convenció i va introduir una sèrie de correccions de forma i de traducció. En aquella ocasió, l'article 5 va ser objecte d'unes lleus esmenes, cap de les quals es refereix a les exempcions específiques de "persones de mala ment, alcohòlics o drogodependents o vagabunds". La Convenció va rebre així la seva forma definitiva. L'endemà es va signar la Convenció Europea dels Drets Humans.
El Conveni Europeu autoritza la privació de llibertat per raó de "boia"
L'article 5 de la Convenció sobre el dret a la llibertat i la seguretat de la persona mitjançant el treball dels representants del Regne Unit, Dinamarca i Suècia, tal com els va dirigir els seus sèniors en els seus ministeris d'Afers Exteriors, va arribar així a incloure un llenguatge específic que permetia la detenció legal del concepte molt ampli i indefinit de "persones amb una ment poc sana" només pel fet que tenen o es creu que tenen discapacitats psicosocials. En altres paraules, al Conveni Europeu de Drets Humans està escrit que els compromisos psiquiàtrics involuntaris i, a més, que les privacions de llibertat d'alcohòlics i vagabunds s'ajusten a la norma europea de drets humans sempre que es facin d'acord amb una llei nacional.
Aquest paràgraf de la Convenció no s'ha modificat des d'aleshores i continua vigent.
