Recopilació per Sant El bisbe Theophan, el reclus de Vysha
Sant Gregori de Nissa:
"Qui em donaria ales de colom?" – va dir el salmista David (Sl 54:7). Jo m'atreveixo a dir el mateix: qui em donaria aquelles ales, perquè pogués elevar la meva ment a l'alçada d'aquestes paraules, i, deixant la terra, passar per l'aire, arribar als estels i veure tota la seva bellesa, però sense aturant-se i a ells, més enllà de tot allò que és mòbil i canviant, assolir la naturalesa constant, el poder inamovible, guiant i sostenint tot allò que té l'ésser; tot això depèn de la voluntat inefable de la Saviesa de Déu. Allunyant-me mentalment d'allò que és canviant i pervers, per primera vegada podré unir-me mentalment amb l'Immutable i l'Immutable, i amb el nom més proper, dient: Pare!”.
Sant Ciprià de Cartago:
“Oh, quina condescendència envers nosaltres, quina abundància de favor i bondat del Senyor, quan ens permet, quan fem la pregària davant el rostre de Déu, anomenar Déu Pare i anomenar-nos fills de Déu, justos. com Crist és el Fill de Déu! Cap de nosaltres gosaria utilitzar aquest nom en la pregària si Ell mateix no ens hagués permès resar d'aquesta manera.
Sant Ciril de Jerusalem:
“En la pregària que el Salvador ens va ensenyar a través dels seus deixebles, anomenem Déu Pare amb la consciència tranquil·la, dient: “Pare nostre!”. Quina gran és la humanitat de Déu! Aquells que s'han allunyat d'ell i han arribat al límit extrem en el mal, reben tal comunió en gràcia que l'anomenen Pare: el nostre Pare!”.
Sant Joan Crisòstom:
“Pare nostre! Oh, quina extraordinària filantropia! Quin gran honor! Amb quines paraules donaré gràcies al remitent d'aquests béns? Mireu, estimats, el no-res de la vostra naturalesa i de la meva, mireu el seu origen: en aquesta terra, pols, fang, argila, cendres, perquè hem estat creats a partir de la terra i finalment decaiem a la terra. I quan us imagineu això, meravelleu-vos de la riquesa insondable de la gran bondat de Déu envers nosaltres, per la qual se us manament d'anomenar-lo Pare, terrenal – Celestial, mortal – Immortal, perible – Incorruptible, temporal – Etern, ahir i abans dels segles existents. fa'.
Agustí:
"En cada petició, primer es demana el favor del peticionari, i després s'indica el fons de la petició. Se sol demanar un favor amb elogis a qui se'l demana, que es col·loca a l'inici de la petició. En aquest sentit, el Senyor també ens va manar a l'inici de la pregària exclamar: “Pare nostre!”. A les Escriptures hi ha moltes expressions a través de les quals s'expressa la lloança de Déu, però no trobem cap prescripció perquè Israel s'hagi d'adreçar com a “Pare nostre!”. De fet, els profetes anomenaven Déu Pare dels israelites, per exemple: «Vaig criar i criar fills, però ells es van rebel·lar contra mi» (Is 1); "Si sóc pare, on és l'honor per a mi?" (Mal. 2:1). Els profetes van anomenar Déu així, aparentment per exposar als israelites que no volien ser fills de Déu perquè havien comès pecats. Els mateixos profetes no gosen dirigir-se a Déu com al Pare, ja que encara estaven en la posició d'esclaus, tot i que estaven destinats a la filiació, com diu l'apòstol: «L'hereu, mentre és jove, no es distingeix per res de un esclau” (Gàlates 6:4). Aquest dret es dóna al nou Israel, als cristians; estan destinats a ser fills de Déu (cf. Jn 1), i han rebut l'esperit de filiació, per això exclamen: Abba, Pare!». (Rom. 1:12)”.
Tertulià:
“El Senyor anomenava sovint Déu nostre Pare, fins i tot ens va manar que no cridem Pare ningú a la terra, excepte aquell que tenim al cel (cf. Mt 23). Així, adreçant aquestes paraules a l'oració, complim el manament. Feliços els qui coneixen Déu, el seu Pare. El nom de Déu Pare no s'ha revelat a ningú abans; fins i tot a l'interrogant Moisès se li va dir un altre nom de Déu, mentre que se'ns revela en el Fill. El mateix nom de Fill ja porta al nou nom de Déu: el nom de Pare. Però també va parlar directament: «He vingut en el nom del Pare» (Joan 9:5), i de nou: «Pare, glorifica el teu nom» (Joan 43:12), i encara més clarament: «He revelat El teu nom als homes” (Joan 28:17)”.
Sant Joan Cassi el Romà:
“La Pregària del Senyor pressuposa en la persona que prega l'estat més exaltat i perfecte, que s'expressa en la contemplació del Déu únic i en l'amor ardent cap a Ell, i en el qual la nostra ment, impregnada d'aquest amor, conversa amb Déu en la comunió més estreta i amb especial sinceritat, com amb el seu Pare. Les paraules de la pregària ens suggereixen que hauríem d'anhelar amb diligència l'assoliment d'aquest estat. "El nostre pare!" – si d'aquesta manera Déu, el Senyor de l'univers, confessa amb la seva pròpia boca el seu Pare, al mateix temps també confessa el següent: que hem estat completament aixecats d'un estat d'esclavitud a un estat de fills adoptius de Déu.
Sant Teofilacte, arquebisbe. búlgar:
“Els deixebles de Crist competien amb els deixebles de Joan i volien aprendre a pregar. El Salvador no rebutja el seu desig i els ensenya a pregar. Pare nostre, que esteu al cel, observeu el poder de l'oració! De seguida t'eleva al sublim, i en la mesura que dius Déu Pare, et convences de fer tots els esforços per no perdre la semblança del Pare, sinó per assemblar-te a Ell. La paraula "Pare" et mostra amb quins béns has estat honrat en convertir-te en fill de Déu".
Sant Simeó de Tessalònica:
“Pare nostre! – Perquè Ell és el nostre Creador, que ens va portar del no-ésser al ésser, i perquè per gràcia és el nostre Pare a través del Fill, per naturalesa es va fer com nosaltres”.
Sant Tikhon Zadonsky:
"De les paraules "Pare nostre!" aprenem que Déu és el veritable Pare dels cristians i que són "fills de Déu per la fe en Crist Jesús" (Gàlates 3:26). Per tant, com a Pare nostre, hauríem d'invocar-lo amb confiança, com els invoquen els fills de pares carnals i estenent-los les mans en qualsevol necessitat.
Nota: Sant Theophan, the Recluse of Vysha (10 de gener de 1815 - 6 de gener de 1894) se celebra el 10 de gener (23 de gener). vell estil) i el 16 de juny (Trasllat de les relíquies de Sant Teofan).
